Utilització de variables static per millorar el rendiment
Hi ha casos on l'ús de variables static en PHP pot ajudar a millorar enormement el rendiment d'una funció o mètode. És altament convenient utilitzar-ho, per exemple, quan tenim una funció que pot ser cridada varies vegades durant la generació d'una pàgina, i aquesta necessita fer alguna consulta a la base de dades o algun procés de càlcul relativament costós.
La utilització de variables static a dins d'una funció ens pot ajudar a evitar l'ús de variables globals sense perdre rendiment, una pràctica gens recomanada actualment perquè les variables globals oculten les dependències, dificulten el testeig i la depuració, etc.
Un exemple molt clar podria ser una funció que ens torna les dades de l'usuari, per exemple:
/**
* Torna totes les dades del compte d'usuari passant-li l'identificador de l'usuari uid.
*
* @param $uid
* (int) codi de l'usuari.
**/
function dades_usuari($uid) {
$sql = 'SELECT * FROM usuaris WHERE uid = ?';
$stmt = $dbh->prepare($sql);
$stmt->execute(array($uid));
$usuari = $stmt->fetch();
return $usuari;
}Si necessitem les dades d'un mateix usuari varies vegades en diferents parts del codi no cal que executem la mateixa consulta varis cops, ni cal que desem aquesta informació en una variable externa global. És una bona pràctica utilitzar la mateixa funció per recuperar les dades però implementar una memòria estàtica interna a la funció que farà que només executi la consulta el primer cop que li demanis la informació, i la resta de vegades servirà directament el resultat sense necessitat de repetir cap consulta.
/**
* Torna totes les dades del compte d'usuari passant-li l'identificador de l'usuari uid.
*
* @param $uid
* (int) codi de l'usuari.
**/
function dades_usuari($uid) {
static $usuari;
if (!isset($usuari[$uid])) {
$sql = 'SELECT * FROM usuaris WHERE uid = ?';
$stmt = $dbh->prepare($sql);
$stmt->execute(array($uid));
$usuari[$uid] = $stmt->fetch();
}
return $usuari[$uid];
}Ara fixeu-vos que amb aquest codi si cridem dos cops la mateixa funció i li demanem les dades del mateix usuari uid = 3, el primer cop executarà la consulta a la base de dades i desarà el resultat en la variable $usuari[3], el segon cop que li demanem les mateixes dades les tornarà directament sense realitzar cap consulta, i si després li demanem les dades d'un usuari diferent uid = 2, aquest farà de nou la consulta perquè les dades d'aquest usuari encara no les havíem demanat i les guardarà a $usuari[2].
Cal notar que el valor de les variables static es manté durant l'execució d'un mateix script o una pàgina, però que no es conserven entre execucions diferents. Per tant, si és una aplicació web, simplement apretant F5 o recarregant una pàgina estem resetejant totes els variables estatic. És un mètode per conservar dades durant la generació d'una pàgina, no durant tota una sessió.
Aquesta implementació ens permet cridar múltiples vegades una mateixa funció durant l'execució o generació d'una pàgina gestionant les dades de forma intel·ligent, tot i així, aquest codi te un defecte important. Imaginem-nos que en la lògica del nostre codi el que es fa es recuperar les dades d'un usuari, actualitzar aquestes dades i després tornar-les a recuperar en algun altre lloc. Utilitzant aquesta funció el que ens passaria és que el primer cop consultaria les dades i les guardaria en una variable estàtica, després actualitzaríem les dades i quan tornessin a cridar la funció ens serviria les dades desactualitzades desades a la variable estàtica. Per tant, cal que habilitem un mecanisme per nejetar o resetejar-la. Això ho podem fer en qualsevol moment amb un simple:
static $usuari;
// Esborra les dades estàtiques de l'usuari $uid
unset{$usuari[$uid]);
// Esborra totes les dades estàtiques d'usuaris
unset($usuari);Per tant, serà molt adient que quan actualitzem les dades de l'usuari també resetegem les dades estàtiques d'aquell usuari. A més, també es útil habilitar alguna manera de recuperar les dades reals, obviant les dades estàtiques quan cridem la funció de recuperació de dades. La forma més senzilla de fer-ho pot ser amb un paràmetre opcional.
/**
* Torna totes les dades del compte d'usuari passant-li l'identificador de l'usuari uid.
*
* @param $uid
* (int) codi de l'usuari.
* @param $reset
* (opcional) Si es TRUE reseteja les dades estàtiques d'aquell usuari. Per defecte FALSE.
**/
function dades_usuari($uid, $reset = FALSE) {
static $usuari;
if ($reset || !isset($usuari[$uid])) {
$sql = 'SELECT * FROM usuaris WHERE uid = ?';
$stmt = $dbh->prepare($sql);
$stmt->execute(array($uid));
$usuari[$uid] = $stmt->fetch();
}
return $usuari[$uid];
}Ara podem forçar el reseteig de les dades estàtiques de l'usuari simplement passant un TRUE com a segon paràmetre, i decidir en tot moment si volem recuperar els dades normalment i forçar una recuperació de la base de dades sense memòria estàtica.
// Recupera les dades de l'usuari 11
$a = dades_usuari(11);
// Recupera els dades de l'usuari 11, aquest cop sense consultar la base
// de dades perquè ja ho has demanat abans
$b = dades_usuari(11);
// Recupera les dades de l'usuari 11, forçant la regeneració de la memòria estàtica
$c = dades_usuari(11, TRUE);Nota: Aquests exemples són peces de codi simplificades amb l'objectiu d'entendre l'ús de les variables estàtic, no són exemples per copiar literalment i utilitzar com a metodologia de treball. En un projecte real es molt adient crear una classe i implementar tots els mètodes necessaris per recuperar, crear o editar usuaris utilitzant variables estàtiques en els mètodes que sigui aplicable.
- 1341 lectures
